divendres, 1 de juny del 2012

HALF CHALLENEGE CALELLA 2012 "TINGUES CAP"


REPTE 2012 ACONSEGUIT:  “EL HALF CHALLENGE DE CALELLA”

(Crònica de la Marta Sanchez)

El dia abans  al matí hem  de ser a Calella, per recollir la bossa del corredor, quins nervis!!, per la tarda tenim horari per entrar a Boxes i deixar les bicis i tota la trasteria necessària pel ciclisme i per corre, ho deixem amb unes bosses de colors diferents i queda guardat tot sota una immensa carpa habilitada per fer la transició, no puc deixar la meva tovallola   a terra, super cantona  DNY, que m’acompanya a totes les sprints  ( manera de mirar a terra i trobar la meva bici…) “ Quin desastre” 1.700 bicis, 3.400 bosses, quins nervis!!! No trobaré res….
Un cop deixat tot, crec, ja que segur que hem deixo alguna coseta… com sempre, tot i que m’ho miro i remiro cent vegades, el Vallri, la Mercè, l’Ona i jo ens passegem per la zona Expo i apa! A comprar jejeje poca cosa, Quins Monos, per noies!!! Presi!!! Pel proper any monus tallatge de noia!!!
Bé, al que anava, desprès de fer les nostres compres, salutacions amb companys etc… vam anar a  degustar la Pasta Party, quina moguda, hi havia fins i tot un concert de Rock  i Quilos de pasta, Quilos de pollastre, Quilos de Plàtans, beguda i més beguda, un 10 per l’organització. I per fi arriba el dia esperat, QUINS NERVIS!!! Ara si ja comencen a ser de debó!!! No trobem aparcament per la furgo del Vallri, doncs estàvem dormint a Sant Pol i ens quedava una miqueta lluny per anar a peu, finalment a uns 3 Km de la sortida trobem un foradet i ens queden uns 15 minuts per que tanquin boxes, correm, encara hem de deixar tot a punt i fer la última ullada a la bici… On es? Sembla  que durant la nit s’han doblat!!! No la trobaré…
Estic cagada, joder, quins nervis, el Vallri surt abans que jo, ens desitgem Sort!! I ens dirigim cap els calaixos de sortida, tres sortides desprès  del Vallri, sortida de dones, em començo a emocionar, la música, sortides anteriors, una llagrimeta  que em baixa galta a baix… Que tòtila!!! Son el nervis i em començo a demanar que faig allà, finalment donen la sortida els Trabucaires de Calella, molt puntuals: 8:35.
Natació: Bona sortida, sense cops, intento agafar ritme còmode i vaig fent, sense estressar-me, queda molt per endavant. La mar està calmada, una bassa d’oli, bona temperatura i no es divisa cap medusota, vaig en un grupet, arribem a la primera boia de seguida, la segona ja queda més lluny i em desvio una mica, doncs aquí si que vaig reben cops amb una altre noia, però de moment no s’està fent pesat, al fer el segon gir en la segona boia, ja es de tornada del rectangle, no diviso la tercera boia, però segueixo peus, caps, braços… “No vamos tant mal”. No deixo el ritme, em trobo còmoda, atrapem nedadors de la sortida anterior, Quin subidón!!! Jeje… Ens queden pocs metres uns 700 per acabar la natació i no estic gens cansada, la transició es més lenta, costa de treure el neopré, em poso casco, ulleres, guants i corrent a boxes a buscar la bici, “Ostres” encara queden moltes bicis que “ raru” normalment queda la meva solitària i la trobo de seguida, però avui no, les del meu costat encara hi son i moltes mes, Quin subidón!!! No vamos tan mal!!!!, Surto del circuit i començo a pedalar pels carrers de Calella ens queden 90 Km per davant, Ull!! Quants badems pel poble, arribo al circuit de la N-II , primers Km de pujada i una mica de vent de cara, em trobo bé, al meu ritme i disfrutant del momento i de la cridòria de la gent, de les pujadetes i sobre tot de les baixadetes… Em creuo amb en Xavi i em crida “ Vamos Marta”, em passen els Pros ja fan la segona volta, no se’ls veu ni a passar, com hi van, quines màquines, quins tubulars, quins cascos… Arribo a Mataró i gir, veig la zona de penalització i està plena de penya, de fet hi ha molta gent xupant roda, de tornada a Calella se’m fa una mica més curt, tornem a girar i quina ma de gent animant, ara si que es fa llarg arribar una altre cop a Mataró el calor comença a apretar i les cames també es noten, últim gir i cap a Calella de nou, avanço a algú que va una miqueta pitjor que jo, arribo a Calella tornem pel poble i Boxes.
Carrera: Ja calçada per córrer, surto i mare meva quanta gent animant, veig un parell de Berga que em reconeixen i em comencen a animar ( Gràcies), agafo un bon ritme , no vaig cansada i encara em trobo bé, veig al Varri de nou, ell ja acaba i em crida “Tingues cap” començo a avançar gent, increïble, això normalment no em passa, vaig bé, hi ha molta gent tocada, també hi ha molta gent que ja acaben i van molt frescos. Em vaig trobant gent que  ens trobem pels circuits i ens animem, em vaig hidratant, quina Calor!!! Però intento no deixar el ritme, si paro se que no podré tornar, encara no estic patint. A partir del Km 17 les cames ja comencen a estar cansades, algú em crida “ No parís  que la Sailfish va ser mes dura i tu hi erats allà, vinga que ja es teu”. El sol passa factura, molta calor i ampolles d’aigua per sobre meu una radera d’una altre, penso en arribar al proper avituallament per tornar a tirar-me aigua i cada avituallament es com aconseguir una meta. Em queda un Kilòmetre, quina emoció, em passen molts pensaments, quin patir, però “ ho he aconseguit” per a mi era un repte , Intentaré un dia doblar-ho!!! Gràcies Xavi, per haver estat aguantant les meves cabòries,  a la Mercè I a l’Ona per la paciència i a tots els del Club pels ànims, ah! I a CALELLA, Fins l’any vinent!!!

Xavi Varribera.: Natació 27’38 Bici 2h38’27’’ corre 1h34’37’’ Total 4h44’46’’ posició 222 de la classificació masculina.

Marta Sànchez: Natació 44’08’’ Bici 3h34’37’’ corre 2h23’58’’ Total 6h42’43’’ posició 122 de la classificació femenina i 15nà del Grup


F E L I C I T A T S