REPTE 2012 ACONSEGUIT: “EL HALF CHALLENGE DE CALELLA”
(Crònica de la Marta Sanchez)
El dia abans al matí hem
de ser a Calella, per recollir la bossa del corredor, quins nervis!!,
per la tarda tenim horari per entrar a Boxes i deixar les bicis i tota la
trasteria necessària pel ciclisme i per corre, ho deixem amb unes bosses de
colors diferents i queda guardat tot sota una immensa carpa habilitada per fer
la transició, no puc deixar la meva tovallola
a terra, super cantona DNY, que
m’acompanya a totes les sprints ( manera
de mirar a terra i trobar la meva bici…) “ Quin desastre” 1.700 bicis, 3.400
bosses, quins nervis!!! No trobaré res….
Un cop deixat tot,
crec, ja que segur que hem deixo alguna coseta… com sempre, tot i que m’ho miro
i remiro cent vegades, el Vallri, la Mercè, l’Ona i jo ens passegem per la zona
Expo i apa! A comprar jejeje poca cosa, Quins Monos, per noies!!! Presi!!! Pel
proper any monus tallatge de noia!!!
Bé, al que anava,
desprès de fer les nostres compres, salutacions amb companys etc… vam anar a degustar la Pasta Party, quina moguda, hi
havia fins i tot un concert de Rock i
Quilos de pasta, Quilos de pollastre, Quilos de Plàtans, beguda i més beguda,
un 10 per l’organització. I per fi arriba el dia esperat, QUINS NERVIS!!! Ara
si ja comencen a ser de debó!!! No trobem aparcament per la furgo del Vallri,
doncs estàvem dormint a Sant Pol i ens quedava una miqueta lluny per anar a
peu, finalment a uns 3 Km de la sortida trobem un foradet i ens queden uns 15
minuts per que tanquin boxes, correm, encara hem de deixar tot a punt i fer la
última ullada a la bici… On es? Sembla
que durant la nit s’han doblat!!! No la trobaré…
Estic cagada,
joder, quins nervis, el Vallri surt abans que jo, ens desitgem Sort!! I ens
dirigim cap els calaixos de sortida, tres sortides desprès del Vallri, sortida de dones, em començo a
emocionar, la música, sortides anteriors, una llagrimeta que em baixa galta a baix… Que tòtila!!! Son
el nervis i em començo a demanar que faig allà, finalment donen la sortida els
Trabucaires de Calella, molt puntuals: 8:35.
Natació: Bona
sortida, sense cops, intento agafar ritme còmode i vaig fent, sense estressar-me,
queda molt per endavant. La mar està calmada, una bassa d’oli, bona temperatura
i no es divisa cap medusota, vaig en un grupet, arribem a la primera boia de
seguida, la segona ja queda més lluny i em desvio una mica, doncs aquí si que
vaig reben cops amb una altre noia, però de moment no s’està fent pesat, al fer
el segon gir en la segona boia, ja es de tornada del rectangle, no diviso la
tercera boia, però segueixo peus, caps, braços… “No vamos tant mal”. No deixo
el ritme, em trobo còmoda, atrapem nedadors de la sortida anterior, Quin
subidón!!! Jeje… Ens queden pocs metres uns 700 per acabar la natació i no
estic gens cansada, la transició es més lenta, costa de treure el neopré, em
poso casco, ulleres, guants i corrent a boxes a buscar la bici, “Ostres” encara
queden moltes bicis que “ raru” normalment queda la meva solitària i la trobo
de seguida, però avui no, les del meu costat encara hi son i moltes mes, Quin
subidón!!! No vamos tan mal!!!!, Surto del circuit i començo a pedalar pels
carrers de Calella ens queden 90 Km per davant, Ull!! Quants badems pel poble,
arribo al circuit de la N-II , primers Km de pujada i una mica de vent de cara,
em trobo bé, al meu ritme i disfrutant del momento i de la cridòria de la gent,
de les pujadetes i sobre tot de les baixadetes… Em creuo amb en Xavi i em crida
“ Vamos Marta”, em passen els Pros ja fan la segona volta, no se’ls veu ni a passar,
com hi van, quines màquines, quins tubulars, quins cascos… Arribo a Mataró i
gir, veig la zona de penalització i està plena de penya, de fet hi ha molta
gent xupant roda, de tornada a Calella se’m fa una mica més curt, tornem a
girar i quina ma de gent animant, ara si que es fa llarg arribar una altre cop
a Mataró el calor comença a apretar i les cames també es
noten, últim gir i cap a Calella de nou, avanço a algú que va una miqueta
pitjor que jo, arribo a Calella tornem pel poble i Boxes.
Carrera: Ja calçada
per córrer, surto i mare meva quanta gent animant, veig un parell de Berga que
em reconeixen i em comencen a animar ( Gràcies), agafo un bon ritme , no vaig
cansada i encara em trobo bé, veig al Varri de nou, ell ja acaba i em crida “Tingues
cap” començo a avançar gent, increïble, això normalment no em passa, vaig bé,
hi ha molta gent tocada, també hi ha molta gent que ja acaben i van molt
frescos. Em vaig trobant gent que ens
trobem pels circuits i ens animem, em vaig hidratant, quina Calor!!! Però
intento no deixar el ritme, si paro se que no podré tornar, encara no estic
patint. A partir del Km 17 les cames ja comencen a estar cansades, algú em
crida “ No parís que la Sailfish va ser
mes dura i tu hi erats allà, vinga que ja es teu”. El sol passa factura, molta
calor i ampolles d’aigua per sobre meu una radera d’una altre, penso en arribar
al proper avituallament per tornar a tirar-me aigua i cada avituallament es com
aconseguir una meta. Em queda un Kilòmetre, quina emoció, em passen molts
pensaments, quin patir, però “ ho he aconseguit” per a mi era un repte ,
Intentaré un dia doblar-ho!!! Gràcies Xavi, per haver estat aguantant les meves
cabòries, a la Mercè I a l’Ona per la paciència
i a tots els del Club pels ànims, ah! I a CALELLA, Fins l’any vinent!!!
Xavi Varribera.: Natació
27’38 Bici 2h38’27’’ corre 1h34’37’’ Total 4h44’46’’ posició 222 de la
classificació masculina.
Marta Sànchez:
Natació 44’08’’ Bici 3h34’37’’ corre 2h23’58’’ Total 6h42’43’’ posició 122 de
la classificació femenina i 15nà del Grup
F E L I C I T A T S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada