MÉS ZARAUTZ: CRÒNICA DEL RAMON.

Hola companys Triatletes,

en primer lloc felicitar a tots els que vau participar a Manresa, córrer a casa sempre és especial!!!

en segon lloc, després de pair les experiències viscudes a Zarautz ús faré cinc cèntims de com ho vàrem viure. La crònica comparat amb el què vam gaudir queda curta!!!
De cara a la propera edició és cita obligada!!!
A Zarautz hi ha molt nivell i tothom en funció de l'entrenament que ha fet  queda a la posició que li toca, però a Zarautz, penso que això és secundari i ja ho deia el Joan Juncarol aquí lo important és ser-hi i entrar en els temps de pas, a partir d'aquí disfrutar-la perquè te la fan disfrutar per molt cansat que estiguis.
Tenim moltes fotos i intentarem fer un picassa per poder veure-les totes.

Gràcies per tots els ànims que vam rebre!!! El club va participar per primera vegada al què és, al meu entendre, el millor triatló!!!

Aúpa!!!

--

Zarautz = meca del Triatló

Un cap de setmana per emmarcar i guardar-lo ben guardat en el disc dur triatlètic. Malgrat el temps pintava runa, a l’hora “H” del dia “D” ens va respectar per tal de ser també partícep d’aquest gran event, d’aquest gran record!!!

Malgrat no hagi participat en massa triatlons, puc assegurar que aquest ha estat el millor i de llarg que he disputat mai (amb permís IM d’Àustria). Pel què fa als vascos, tot cordialitat i molt bona gent.

Arribem a Zarautz plovent i lo primer que vem fer abans de buscar l’hotel va ser fer el recorregut de natació amb el cotxe per saber de quin mal havíem de morir!!! Llarg, em va semblar molt llarg però a la vegada temptador, com si em cridés!!! Arribem a l’hotel deixem maletes etc. I ens recomanen un lloc per anar a dinar boníssim, comencem bé, ens deixen el perol a la taula i preneu la quantitat que vulgueu!!! Ens apropem a primera línia de mar i plou, però com els vascos, “que plogui!!!”, uns quants sonats amb les taules de surf esperant les onades. També veiem com puja la marea i ràpid que puja!!! Això farà que el dia de natació haguem de nedar uns quants metres més, però “es lo que hay, patxi”. Al vespre sopar i a dormir. L’endemà ens llevem i per variar plovent amb el cel tapat que semblava la fi del món i ràpidament penses: ens mullarem!!! A les 10:00 anem al Brifing i està ple a tope no hi cap ningú més. A quarts d’11 para de poloure i ens anem a dinar que fan un menú pels triatletes a base de pasta i filet de pollastre, sense gana toca menjar, tot un detall!!!

Sense preses anem a deixar la bici i les bambes al parc tancat, no ens deixen entrar cap bossa només lo just i necessari!!! Abans però ens marquen els braços i cames amb el número de dorsal, semblem bestiar!!! Tenim els dorsals baixos i ens toca a tocar dels pros, un luxe!!! Tot apunt i ens posem mig neoprè i anem descalsos a buscar el bus direcció Getaria; encara queda 1 hora per a la sortida però ens passa volant, el Joan Juncarol ens dóna molta tranquil·litat, ell ja l’ha fet dues vegades!!! El Xavi Toscas està molt nerviós, no ho pot evitar i jo estic disfrutant del moment, és únic!! Anem a la platja provem el neoprè, ens relaxem i mirem la sortida de les dones que surten com sirenes 15’ abans que els homes. Just a la sortida ens desitgem sort, bossina i cap a Zarautz. Poder dir que disfrutes nedant en un triatló no acostuma a passar, donc bé, puc dir que malgrat els primer metres els triatletes surten a mort, tothom es posa on li correspon perquè hi ha espai per tothom. El mar no estava quiet però molt mogut tampoc, potser una mica de mar de fons però conforme avancavem i en algun punt en concret, no sabies massa on eres: ara veus la boia, ara no!!! No se’m va fer pesat tot i que no som nedadors, d’altra banda, nedar al mar et dóna aquest plus!!! A l’arribada a la platja, la Meritxell, la Laura, la Carlota i la Montse animant-nos i fent-nos fotos, quina alegria interior sents quan els veus!!! Transició lenta: mitjons, mitges compressives, paravent, ulleres casc dorsal, sabates i bici. El recorregut de bici assequible: dues voltes de 30 km per fer un bon promig i un port de 6 km +/- amb 3 km de pujada amb rampes dures, sembla que estiguis al Tour: fortes pendents, estretes plenes de gent animant, grups de música tocant, una passada.... però que n’has sentit parlar tant que al final potser t’esperes més, però “Déu ni do”, cal però controlar que si et passes de ritme es paga caríssim!!! D’altra banda el recorregut és bonic no se’t fa gens pesat!!! L’última transció tranquil·la perquè saps que estàs dintre del temps així que canvi de calçat, el casc fora, algun gel i a córrer. Recorregut de 3 voltes, combina passeig marítim amb casc urbà, carrers estrets ple de gent a banda i banda, places, tabernes, etc... un ambientàs a l’alçada de pocs esdeveniments, al comançament fins i tot estressant, després en gaudeixes i molt, pell de gallina!!! No es pot explicar, s’ha de viure!!!

Al final entrada triomfant amb la meva nena que gairebé em costa la desqualificació però tant se val!!! L’ocasió s’ho valia!!! Finisher a Zarautz, no es pot demanar més!!!

Que mai cap triatleta es retiri sense haver estat a Zarautz, no us deixeu perdre aquesta oportunitat, és lo màxim, és la meca del Triatló!!!

Gràcies a tots els companys pels ànims que ens heu fet arribar i per haver estat complices d’aquesta prova, això també la fa més gran!!!

AUPA ZARAUZKO TRIATLOIA!!!