IRONMAN SUÏSSA

Ja tenim un nou FINISHER al club!
Després del Sergi a Austria, era el torn del David a Suïssa.
Enhorabona!!

US DEIXO AMB LA CRÒNICA DEL DAVID:

Qui m’havia de dir a mi que seria finisher ??? Si tot just fa 3 anys era incapaç de nedar 25 metres i no morir en l’intent !!!

Quan em vaig apuntar al CLUB estava una mica “acollonit”. Tan sols coneixia al Gerard, jo era de Manresa i anava a parar a un club de triatló de Navàs. No sabia ni nedar, l’aigua per mi era per treure’m la set. Ho vaig fer amb la intenció de córrer bàsicament duatlons de muntanya (no tenia bici de carretera). Però em vau acollir ràpidament i a poc a poc em vau anar encomanant la vostra passió pel triatló fins que el 10 de juny de 2007 vaig debutar a l‘Esprint de Salou (encara ara recordo com de salada estava l’aigua). D’aquí a l’Ironman de Zurich un pas.

DIA D:

Són les 6 del matí quan arribem a boxes. Cop d’ull a la bici, col.locar bé les coses i cap a la sortida. Mentre em poso el neoprè va creixent dins meu una sensació difícilment descriptible. Nervis, “por”, emoció…

Donen la sortida. Em col·loco el màxim a la dreta possible per intentar nedar tranquil. Les primeres braçades, l’emoció creix. Estic fent un Ironman !! Penso que no són 3800 metres els que he de fer, són 6 trams !! Ja en porto un. Comencen els cops. Tranquil, separa’t una mica del grup i neda. Segon tram fet. Quan surti el primer cop de l’aigua ja duré la meitat. Estic fent un ironman, disfruta, estic fent un ironman. Tres, quatre, cinc… Objectiu aconseguit. 1h 26’ 42’’, no és una gran marca però per mi és tot un èxit.

Agafo la bici. 180 qms. Ritme còmode intentant anar àgil de cames. Menjar, beure, gaudir del paisatge i sobretot dins meu unes paraules: estic fent un ironman, disfruta, estic fent un ironman. Els primers 30 ben plans, fins el 70 tobogans i els darrers 20 plans amb una bona rampa d’un parell de quilòmetres que semblava el tour. Primera volta. Sento la claca que m’anima. Impagable.

Segona volta. Tot bé fins el 150. Em poso dret, ui!!! Se m’enganxen els quàdriceps!!!! No recordo l’últim cop que vaig tenir rampes sobre la bici. Abaixo el ritme. Els últims 30 conservant molt les meves “ramposes” cames. Veig el 180. 5h 51’ 58’’.

Trec el peu esquerre. Rampa. No puc treure el dret. Ve la creu roja. Help, help. No, no, good good. Arribo com puc a la zona de transició. Vaig enganxat. Sento els crits de la “meva” gent. M’emocionen. M’assec a terra. Ai les cames! Em canvio. M’aixeco i vaig fins a la balla. Com estàs? Enganxat. Li faig un petó i li dic: camino fins a la sortida de boxes i començo a córrer. I així ho faig. Agafo un ritme còmode i narinant.

Estic fent un ironman, disfruta, estic fent un ironman. Aquestes paraules no sé pas quantes vegades me les vaig arribar a repetir durant tota la cursa. No puc anar més ràpid. Si intento allargar el pas noto que se m’enrampen les cames. No passa res, vaig bé així. Veig a la Joana i a la Mercè. Com s’agraeix !! Veig al Josep. Ens animem. Passen els qms. El torno a veure. Sembla que estem més a prop. Si poguéssim entrar junts… Última volta. Atrapo al Solé. Vinga, vinga que això ja ho tenim !!!! Queden 4 qms, ens en queden 3, apoteòsic. Si ho arribem a planejar no surt tan bé. Anem eufòrics, adelantant gent, parlant tota l’estona, gaudint, disfrutant, saborejant un moment mai més repetible.

Entrem a la zona final. La gent crida, aixeco els braços, miro cap a tot arreu (no em vull perdre detall), ric, ploro, m’emociono, ara crido jo. Veig a la Joana. Em dóna l’estelada. Miro al Josep, estem radiants. Entre nosaltres i l’arribada no hi ha ningú. 10 metres, 5 metres, això és l’èxtasi. Per un moment no em fa mal res. I finalment, SÓC FINISHER.

Realment no hi ha paraules. M’agradaria que tota la gent que ha estat tot aquest temps al meu costat pogués sentir per un moment el que jo vaig sentir i encara sento. Tan sols d’aquesta manera podrien entendre fins a quin punt els hi estic agraït. Sobretot a tu, Joana. 

 Una setmana abans del somni.

Per fer un ironman no s’ha de ser un súper home. Tan sols cal entrenament, esperit de superació, esforç i sobretot s’ha de voler fer.

Ànims. Us ho recomano.

David.

11h 13’ 32’’ // 1h 26’ 42’’ – 5h 51’ 58’’ – 3h 43’ 30’’

MES FINISHERS. FRANKFURT 5-7-2009 i AUSTRIA 5-7-2009

LLUÍS PICAS

-

-

FINISHER AMB MENYS DE 10 HORETES. 9:48'....UFFF !!! fes-ho tu !!!

-

Paraula de Lulu:

Wenu Floqueti, crec que tenim algú en comú que a vegades és bo i altres no…. Aquestes ganes de superar-nos a nosaltres mateixos any rere any, fa mantenir la flama encesa juntament amb la il·lusió, la perseverança de no donar-nos per vençuts i la bona gent que t’envolta fa que ON ËS EL LIMIT ??
Pues ens el marquem nosaltres mateixos i fins quant ?? I fins a on ?? Deu dirà.
Salva...... No pensis malament ( jajajajja ), però gràcies al Sergi ( evidentment ) al Ramon ( un tros de pa ).. als companys!!! No t’oblidis de la teva companya, que gran part de l’èxit és de tots dos.
Pues vas fer un marcon a Àustria, pq la gran majoria dels principiants em tingut uns debuts accidentats, per no saber de la magnitud de la prova, cosa que tu as portat brillantment.
Pel referent al IM FRANKFURT, no en tindria prou en una pàgina per explicar l’experiència, que comença a finals de l’any passat quant faig l’inscripció. Només dir que el que vius als 500 metres finals no te preu, i que molts de vosaltres que veieu això molt llunyà, un dia arribarà.
Com he dit en unes línees més amunt, aquí no s’acaba la festa i per les sensacions que vaig tenir, això és pot millorar, m’agradaria dir que amb un pel de fortuna podria haver esgarrapat uns minutets....... i per això seguiré entrenant!!!!
Donar gràcies a tots els que us au preocupat per mi i els meus…….
Que m’hagués agradat poguer portar un record per tots…..
……I que som collonuts!!! Visca Catalunya!!!!!

---------------

SALVADOR PARTEGÀS

-

ELS 3,8KM 1:29:04 ELS 180KM: 5:23:14 LA MARATÓ: 3:45:28
TEMPS TOTAL IRONMAN AUSTRIA: 10:53'
posició: 659
M O L T I S S I M E S F E L I C I T A T S D E T O T L' E Q U I P A T O T S 2.

Paraules de Salva:

Bona tarda a tots!!
Només dir-vos que aquest diumenge vaig poder cumplir el meu somni de ser finisher en un IM! Vaig aconseguir finalitzar l’Ironman d’Àustria fent realitat una de les coses que fins fa un temps em semblava prácticament irrealitzable !! Així que gràcies a tots els membres del club que m’heu estat animant durant tot aquest temps i al Sergi, que amb els seus entrenaments m’ha portat al dia D en les millors condicions possibles !! I al Ramon, que m’ha posat totes les facilitats possibles per poder fer els últims entrenos amb el neoprè !! MOLTÍSSIMES GRÀCIES !!
I no voldria acabar el mail sense felicitar al Lluís Picas, que no només va ser finisher una altra vegada, sinó que es va sortir a l’IM de Franckfurt i va marcar un espectacular temps de 9h48, un temps a l’abast de molt poques persones!! Felicitats Lluís, ets un autèntic Crack!!!!
Bé gent, ens veiem diumenge per passar un molt bon dia!!

Salut i força !!
Salva.

CRÒNICA DEL NIÇA-FINISHER: J.JUNCAROL.

( En JUAN JUNCAROL ja ha finalitzat 3 Ironman de 3. Per tant 100% FERRO ).

Un grandios orgull per l'Eix i per Navàs.

Hola,4 ratlles sobre l'IM Nice.

El millor: el circuit de bici.

Un circuit que s'enfila des del mar fins a 1120 metres per uns paisatges molt bonics. Estàs al mar i tres hores després estàs al mig de prats verds i veient al fons les primeres geleres dels Alps.

El pitjor: Zero animació.

No sé perquè jo tenia Niça idealitzat... potser perquè he vist com els francesos es bolquen en el Tour, potser de sentir a parlar de la Paris-Niça o potser perquè fan el triatló des del 1982 i això hauria de voler dir alguna cosa. Però no m'imaginava allò. Allò, és com córrer el tri de BCN on cal mirar de no molestar a la gent que creua per anar a la platja o el tri de Banyoles on ningú d'Esponellà surt a veure la cursa. Encara sort dels acompanyants del bascos i del ianquis !!

La meva cursa: Jo tenia previst fer 13 hores: 1:15, 7:00, 4:30 i 0:15 de transicions i gairebé ho clavo: 1:15, 6:48, 4:52 i 0:14 de transicions per fer un total de 13h.11'.

Excuses en tinc moltes ;-) però això és el que jo valc ara mateix. A Zurich-03 (12:22) o a Klagenfurt-04 (11:49) vaig fer millors temps però els circuits de bici, el clima i l'edat van variant...

Si algú té curiositat per saber què he fet les ultimes 13 setmanes us adjunto l'entrenament.

I cal parlar del Marcel. Quin crac !!! Vaig tenir la sort de parlar amb ell el dissabte. La seva marató amb 2:43 sota d'aquell sol és... no sé... no m'ho puc n'hi imaginar... La premsa local el tracta com un Déu... Era portada a dos diaris locals... Els de L'Equipe els hi va sortir la vena nacionalista i van il·lustrar la noticia amb la foto del francès i tot el text era una entrevista a l'Hervé...

I continuem !!!!!!

L'idea és fer un parell de tris al setembre sempre que la tendinitis vagi a millor. Si no millora haurem de ser radicals com el Nadal... I de cara al proper any embolicar-vos per fer un equip per Zarautz !!! Sense cap mena de dubte el millor triatló que he fet.

A reveure. Joan J.

( Doncs a veure si fem Zarautz el 2010, jo m'hi engrescu !!! )

Paraula de Lulu ( Pre- Iron de Frankfurt 09)

Aquest diumenge si no passa res disputaré el meu segon IRONMAN, a la localitat de Frankfurt am main ( Alemanya ).
Per aquest fet no i per unes petites molèsties a la zona lumbar al més d’abril, no he pogut competir en vosaltres. Si muscularment no em passa res greu, podreu contar amb mi per quasi tot el que resta de temporada de setembre i algun altre.
Comentar que no les tinc totes, tot i tenir bones sensacions del Half de Calella.
Després de raonar en fred el tema de l’alimentació i el plantejament general de l’IRONMAN, m’agradaria tenir la experiència del Jordi Comas, per saber administrar l’eufòria i els moments dolents, la motivació del Damià en la natació, i l’estil del Gerard. Les cames del Ramon per fer anar la cervelo a tope, i sense cap mena de dubte el córrer del Leiva, per fer el millor parcial de l’IRONMAN a la marató.
Doncs res ens veiem el 12 de juliol al triatló del club o potser per aquí el gimnàs la setmana prèvia al triatló.
Tots sabem que és una prova a nivell personal, digueu-li de superació, o algun altre adjectiu que no ser diu-vos ara mateix, però si que em fa molta il·lusió córrer pe l’eix triatló de Navàs.
Salut i molts Kms.
LuLu

Doncs, com la foto del teu darrera, només dir-te que aniràs perfectament sincronitzat i tot això que veus de bò en els teus companys repeteix-t'ho al teu coco quan estiguis fent l'iron. Sigues Damià, sigues Gerard, sigues Ramón, sigues Leiva i sobretot sigues TÚ. Canya Matraca i vine Finisher. (Jordi).