dijous, 20 de maig del 2010

400 herois van guanyar a ZEGAMA en la que ha estat l’edició més dura d’aquests 9 anys.



Crònica de la Rosa Navarro:

       No tinc paraules per expressar totes les vivències i experiències d'aquest cap de setmana inoblidable a Zegama. Un cop més vaig anar amb unes expectatives però en realitat les ha superat "AMB ESCREIX": com sempre una organització meravellosa, impecable i volcada sobre i pel corredor, un públic sorprenent, excel·lent, que sap valorar l’esforç dels corredors i encara  més, es posa a la seva pell i l'ànima fins l'infinit, una acollida càlida i familiar, on ens hem sentit com a casa, un recorregut preciós i a la vegada molt dur, per gaudir d'aquest esport. En fi que les paraules no poden arribar a definir el que es Zegama-Aizkorri Mendi Maratoia, ES GRAN.

       
Ni la pluja, el fred, el vent, la neu i el fang van poder amb nosaltres: Jordi Riera Valls (5:33:34 h), Martí Just Calderer (5:50:49 h) i Rosa Navarro Garcia (6:19:49 h) ens sentim orgullosos del nostre resultat  y  vam disfrutar de valent ….tot i que de ben poc ens deixem la pell allà !!!...jo no recordo les vegades que vaig arribar a caure….

       
Per mi la marató de Zegama ha estat una odissea,  duríssima per les condicions del terreny però paral·lelament m'ha donat de les millors  experiències viscudes deportivament parlant i a nivell personal. Hem quedo amb el companyerisme dels corredors i de tota la gent que ens va animar al llarg del recorregut, ells fan que Zegama sigui màgic.

       
M'agradaria donar les gràcies per tot lo viscut: començant pel poble basc, i  en especial a tots els que van estar al nostre costat a Zegama i en la distancia.


Rosa

Arribada de la Rosa                                             Arribada del Martí

Arribada del Jordi R.

Rosa en plena cursa i feliç.

Martí just en un dels punts més alts.

El tram més dur per la duresa de la pendent i la alçada no treia el somriure de la Rosa en ple esforç.
Martí abrigadet                                                   Jordi Riera sense deixar de trotar
 El passadís de corredors estava en tot moment envoltat de gent esperant-se per animar-los.

Sense paraules.

3 comentaris:

MIREIA ha dit...

Ei, Moltes Felicitats ROSA, JORDI i MARTÍ per Zegama, per lluitar de valent contra la distància, contra el relleu muntanyós, l’altitud i contra les adversitats climatològiques.......... Moltes Felicitats per l’èxit assolit, per l’esforç, per les emocions i sensacions que heu viscut en aquesta dura marató de muntanya....... i sobretot felicitats per gaudir de valent fent una de les coses que més us agrada.

Enhorabona sou uns cracks!

Una abraçada.

Martí ha dit...

Encara sembla que fos ahir quan 510 corredors estàvem al punt de sortida, esperant que el rellotge de la plaça toqués les 9 del matí per afrontar ZEGAMA. Hi havia un silenci estany, plovia i sonava una música que posava la “gallina de piel”. Estic al costat de la Rosa i ens donem sort. Sonen les nou i comencem a córrer.
Ha estat una experiència inoblidable, ja tinc ganes de tornar-hi demà mateix! el fet que les condicions hagin sigut tant dures fa que encara enganxi més!
L’efecte dels ànims durant la cursa fa que en algun punt t’emocionis, com diu la Rosa, fa que Zegama sigui màgic.
Gràcies a tots els que ens han recolzat, animat i estat al nostre costat.

Aupa!!
Martí

Gerard Pons ha dit...

Enhorabona a tots tres!! Pel l'entrenament que us ha portat fins aquí, per les experiències viscudes en una cursa tant dura i tant especial i per compartir-ho amb nosaltres!
Salut, trempera i kms!!