26ª MARATÓ DE SEVILLA (14/02/10)

NOVES FOTOS!!

Aquest passat Diumenge, tres companys del club, hem viscut una experiència molt especial i molt dura. A continuació podeu llegir 3 històries diferents d'una mateixa cursa, explicades enprimera persona.

Segons en Sergi:

"Usain" Cinca volant al km10.

El Sergi al seu pas per la mitja.

Entrada a l'estadi, bona cursa, bona marca, enhorabona!!

Una vegada més aquesta prova ens demostra la seva grandesa i que com diu tothom posa a cadascú al seu lloc.El cap de setmana ha sigut perfecte, per la situació, per la ciutat, per la gent, per la companyia, .... potser l'unic que va fallar una mica va ser la temperatura (un pèl freda), però això no és excusa, .... i sobretot per la lliço que ens va donar a tots aquesta prova, tant als meus companys, que debutaven en la distància, com a mi.Personalment, magrada molt aquesta prova , precisament perquè has de saber gestionar-la bé i adaptar-te a les circumstàncies que sorgeixen i no només has de saber fer anar les cames sinó també el cap, per molt bé que estiguis.Va començar la cursa i tot anava perfecte, regulant als primers quilòmetres , per sota del ritme previst i trobant un grup d'uns 10 corredors al ritme que jo volia (entre 3'48" i 3'53". Tot anava collonut, sensacions molt agradables, còmode,... perfecte. Al acostar-nos a la mitja marató alguns dels corredors que havien jugat a la loteria es començaven a despenjar i vàrem quedar un grup de 7 dels quals dos companys que varem compartir també patiment a la mitja de Sitges i veuen que aquell no és el seu ritme, decideixen molt intel·ligentment baixar el ritme. Així doncs, passats els km 22 quedem 5 corredors, amb molt bones sensacions i amb ganes d'arribar fins al final. La meva sorpresa arriba quan els companys de grup comencen a augmentar el ritme per sota dels 3'45" i venen un parell o tres de quilòmetres seguits a aquest ritme, comentant que podríen baixar de 2h 40', és en aquest moment que m'adono que aquest nou ritme no és el meu i he de decidir si em despenjo i em queda sol (els altres 2 companys ja estan molt lluny), o me la jugo per acostar-me a les 2h 40', decideixo etivocadament la segona opció i ja en el quilòmetre 30 veig que aquell dia la cursa em danarà una lliçó, en aquest moment començo a patir una mica i veig que quan em despengi del grup, començaran a caure els minuts a manta. aguanto fins on puc i al quilòmetre 35 em despenjo del grup,... i m'avandono a la sort, ritmes, 4' 12", 4'24", 4'36, 4'39",... al km 38 veig estrelletes mentre corro,... si paro em desmaio, si segueixo al mateix ritme també,... disminueixo el ritme,... em passen les iaies amb cadires de rodes (bé les que corrien per sota de 4'30") i els companys de Sitges que havien afluixat(es el que havia d'haver fet jo) i que al final acaben amb un excel·lent crono de 2h 44'!!! dins les meves alucinacions miro el crono i veig que a part d'arribar puc encara baixar la meva marca, queden 2 km i escaitx i si els faig per sota de 4'40" puc fer marca personal encara, ... regulo les forces i el rime i amb un km final de 4'28", l'estadi, la gent,... tot plegat, puc baixar marca i acabo amb 2h 48' i 16", content per baixar marca, però amb el regust de poder haver-ho fet millor.Aquesta prova m'agrada, em dona lliçons d'humilitat (que a vegades em fan falta), aquí ningú va a guanyar ningú, tothom lluita contra la distància i el crono, tothom s'ajuda, abans (donant ànims), durant (compartint avituallaments) i després de la cursa (amb el que faci falta),... fa més persones a les persones,... per això m'agrada. felicitats al meus companys i donar-los les gràcies a ells i atos els que van venir a Sevilla: especialment a la Marta, l'Emília i la Mònica.
Sergi.


Segons en Ramon:

"Magnum" Vilà i Toni Baños al km10.

Entrada a l'estadi. Què busques?? l'arribada??

No tinc cap foto de Sevilla però me'n porto les imatges visuals registrades al cervell!!!
No sé si encara estic en condicions de fer alguna crònica, però bé, ho provarem!!!
Cap de Setmana a Sevilla per afegir al memoràndum individual amb doble bateig, primer per per estar a Sevilla, que és una ciutat increïble, la gent molt amable molt "salerosa" que fa que et sentis com a casa!!! I l'altre bateig ser un finisher en Marató que no és tan fàcil com pronunciar la pròpia paraula.Si alguna cosa he après de la Marató, és que la Marató no és com la comences sinó com l'acabes, amb això vull dir que la marató et posa el teu lloc i si a sobre no vas al ritme que et toca ets pell i prepara't a patir!!! Sovint pequem per ser massa agosarats, de boca fàcil i de no tocar de peus a terra, els que som humans tenim limitacions estar a sota de 3 hores és molt més complicat del que sembla o almenys així ho vaig viure jo!!! Vaig arribar a Sevilla amb la consciència de tenir els deures fets, això si, potser per estar per sota les 3 hores ara em dono compte que no!!! Per ser la primera Marató vaig ser massa agosarat i vaig sortir a ritme de 4'13"-15" pensant que ho podria mantenir durant tot el recorregut, però a partir del 25 el psoas i els abductors em van dir, on vas nai? I a partir del trenta ja dius queden 12 km intenta acabar dignament i malgrat el fort dolor disfruta-la i així ho vaig fer, al final 3h11'!!! Una vegada acabada la Marató i amb el cap fred et dones compte que el ritme que vaig sortir no era el meu i que havia de sortit a 4'20"-25" i després ja s'hagués vist!!! Malgrat que el clima no va acompanyar perquè feia molt fred de 3 a 6 graus durant tota la carrera, l'escalfor la va posar la gent que no van parar d'animar durant tot el recorregut. Agraïr al Sergi pels entrenament que hem compartit i que s'ha currat i felicitats per la nova marca 2h48', ets un crack i cada vegada vas a més!!!. Al Gerard una gran marca en la seva primera Marató 3h16'. La resta de l'expedició: Marta, Emilia i Mònica, gràcies per la paciència i el vostre suport. Vam coincidir també amb companys de Berga i Manresa que també ens van animar molt!!!
Ara Gerard i Sergi a recuperar-nos!!! Jo estic buit de tot!!!
Ens veiem a l'Eix!!!

Segons en Gerard:

Gerard km10, escoltat pels Maratonianos de Leganés.
Bona gent!! Gracias Ivan i David!

Entrada a l'estadi. El "Lucena" molt feliç, jo casi caminant...

En el meu cas, es tractava de la meva primera marató. Em feia molta il·lusió i respecte aquest repte. Per tant, vaig decidir preparar-ho específicament. El Jordi em va fer una xerrada de les seves que em va servir molt, gràcies.
Va arribar el dia, vam volar a Sevilla. El Dissabte de cul entre anar a buscar el dorsal i linies d'autobusos amunt i avall...
Diumenge al matí vam quedar amb el Sergi i el Ramon a l'entrada de l'estadi. Ens canviem,
mig escalfem i sortim a la pista, fot un fred!!
Comença la cursa, passen els primers kms, fins que es comencen a fer petits grupets. Em trobo
molt còmode, vaig al el frè de mà posat i aquesta gent van clavats com un relotge! Fa estona que anem clavats a 4:19. Arriba la mitja, em sento molt bé, quasi amb les forces intactes. Passem amb 1:31. Arribem al 30, començo a estar cansat però tot i poder seguir a aquest ritme, deixo el grup i faig la meva. Miro endavant i em sembla que veig el Ramon. Al 33, anem junts una estona.
Cada cop estic més cansat, però cada cop em veig més a prop. Al 38 arribem a un pont amb un petit desnivell on hi ha un avituallament. En un segon i sense avís, m'enfonso i xoco contra el mur, el cos em diu que deixi de córrer, el cap diu que no! Del 38 fins al 42 només patiment. Vaig en caiguda lliure, em torna a passar el Ramon que va a bon ritme. Dolor muscular, llagues, inicis de rampa... Pensava que l'arribada a l'estadi seria el moment més maco però no és així, només
vull creuar l'arribada per parar de córrer i deixar de patir. He arribat, ja ho he viscut.
No us explicaré el què em va passar a les dutxes però el Ramon i el Sergi ja ho saben, moltes
gràcies Sergi!!! Ja és la segona!!!

Està clar que vaig intentar córrer per sobre de les meves possibilitats, no tornaré a cometre
aquest error, us ho asseguro. De tota manera, estic content perquè ja la tinc a la butxaca!

Temps final: 3h 16min

Moltes gràcies a tots pels vostres consells, missatges de suport i demès. És per aquest motiu,
que em sento orgullós de pertànyer a un club com aquest!


I sobretot, moltes gràcies a tu, Mònica!


Ara us toca a vosaltres VALÈNCIA I BARCELONA!