TRIATLÓ SPRINT DE PUIGCERDÀ 27-6-10

L'escenari del delicte, 14h. feia sol, però li quedava poc.

D'entrada us dic els resultats que són de lo millor:

ÀNGEL NEVADO : 2n. Absolut darrera el X.Llobet.
SUSSAGNA R.: 1ª. SUB23F. Al glaó més alt del podi i 5ª Absoluta a la General Femenina.

Jordi, Xavi, Susagna ...i si plou, tan és.

JORDI COMAS: 57è i 8è VET1.
XAVI RIERA: 96è.

 Sortida 1 - Seniors masculins.

La organització va programar 3 sortides, fet que va evitar les estomacades típiques de sortides més massives.

T1 del Jordi. Sortint de l'aigua per entrar a l'aiguat.

T1 del Xavi, consumant una gran triatló personal i pel club.

Iniciant els 5 km. de run, xops, molt xops.

T2 del Xavi R. Dins les bambes, 1 dit d'aigua.

Entre tots vam fer 11èns. per equips aconseguint uns 42 super meritoris i 100% necessaris punts pel club.

M'alegro personalment de que en Xavi hagi puntuat i no només això, sinó que obtenim entre els 3 una puntuació "de luxe" per les condicions que hi van haver i per que només erem 3 homes i la Su, que sempre ens anima tant o més que nosaltres a ella.

En quan a com va anar el Triatló, serà una tasca molt difícil d'explicar, ja que després de 20 anys fent triatlons no recordo una pluja-calamarsa tant intensa en plena carrera.

Una hora abans de la sortida es podien veure al cel aquells núvols negrots que s'acostaven acompanyats de trons i llamps. Just a les 15:15 (hora de sortida) els teniem a sobre mateix, queia un xiri-viri i vam llançar-nos al llac força segurs de que aquella pluja era només el principi d'una gran tempesta.

Ja sabeu què penso dels neoprens, però ens van obligar a nedar "de negre" i per una vegada van encertar dons l'aigua estava molt freda i aquest com si, era necessari nedar amb neoprè. Just a mig tram aquàtic la pluja xiri-viri es va convertir en un xàfec espectacular. La superficie del llac es va convertir en una infinitat d'esquitxos d'un pam d'alçada que no deixaven veure res. El públic va desapareixer i en sortir de l'aigua algú ens recomanava fer la bici amb el neoprè posat i la majoria ens deien que anessim amb el maxim de compte perquè teniem 5km de pujada i de baixada de la Collada de Toses.

He de reconeixer que en bicicleta hi va haber molt seny, s'havia d'anar amb els 5 sentits i més. Tot pujant l'aigua que queia feia mal al cos però quan els primers classificats començaven a baixar i es creuaven amb nosaltres t'adonaves que el dolor de la baixada seria molt més gran doncs les cares i renecs d'aquests ho deien tot. 

Arribo al gir, km10, d'entrada content perquè ja soc a dalt i he aguantat un bon ritme amb 4 companys més. En la baixada, ja en sec perillosa, l'objectiu de tots era un: "Ser capaços d'arribar a baix, a la carretera nacional, sense caure" tot patint el dolor de les gotes que literalment "hostiaven la pell", a més, sense olleres i tancant els ulls per no perdre les lentilles. Podeu pensar que som uns masoquistes però he de reconèixer que amb el perill de caure a cada curva, amb el fred, amb el vent, amb les gotes que es clavaven com agulles i tot plegat m'ho estava passant bé, amb el cul estret però molt bé. Em sentia baixant bé, vaig passar-ne 4 en 4 km i just abans de pasar al 5è pel darrera em va venir el Jaume Almirall del C.N.Manresa que anava com un camicaze, doncs ens vam mirar amb el que jo anava a passar i en comptes de deixar-lo marxar vam decidir que era el moment de donar-ho tot i vam anar a per ell, amb èxit. Arribant a la nacional vam rodar tots ben aconjuntats i vam arribar junts a la T2.

Reconec que les transicions, ni meves ni de ningú, van ser massa ràpides doncs tot estava xop, a més, quan vaig intentar apretar els tensors de les bambes els dits de les mans no tenien força, era increïble, no podira, quina sensació, una tasca tant senzilla i no hi havia manera de fer baixar el tensor...

La cursa a peu era poc preopcupant, a més la pluja va minvar força i l'únic que calia era esquivar els tolls o passar tranquil·lament per sobre. El circuit de correr força bonic i finalitzava amb una volta al llac per després entrar a meta en una zona verda preciosa.

Els comentaris de tots els triatletes que vam acabar ja us els podeu imaginar !!!

POQUES FOTOS HI HAURAN, PERÒ ALGUNA TROBAREM !!!!!!!!!

PROPERA PARADA L'OLÍMPIC DEL PONT DE SUERT (11 JULIOL).