ROSA NAVARRO A ZEGAMA (Mountain Marathon)

Brieffing .... Enllaç web cursa: zegama

Observant els detalls de la carrera a la prensa.

Família Suau-Pineda.

Dani i Sílvia....situats i esperan l'evolució de la Rosa.

Crònica; 24-05-2009

Aquest cap de setmana ens hem anat a Zegama, poble basc que emmarca els 4 cims mes alts de la Comunitat Autònoma Basca, (Aratz-Aizkorri-Aketegi i Aitxuri).

I a que hem anat? A animar amb totes les nostres forces a la nostra amiga la Rosa Navarro, en la VIII-Marató de muntanya puntuable per a la copa del món Sky Running World series 2009, que allà es celebra.

Zegama, diuen, és la CARRERA, en majúscules; pel nivell, pels paisatges, per l’organització, per la dedicació de tot un poble, es una gran festa esportiva.

La carrera està limitada a 400 participants. Tenint en compte les places reservades pels que opten al títol del campionat del món, per persones que han acabat totes les edicions anteriors i per temps obtingut, resten 175 places per sorteig. Aquest any sí que li va tocar, la Rosa a Zegama!

El dissabte a la tarda l’organització va convocar una reunió informativa; on van assistir els presidents de la federació basca, espanyola, internacional i tècnics de la carrera. El nerviosisme dels corredors ja es notava, però una convidada de sidra i formatge Idiazaval va fer que tots es relaxessin una mica. Quedava tot clar per l’endemà.

El diumenge al mati, uns quants van acompanyar a la Rosa a la sortida, altres vam començar a enfilar amunt al Sancti Spiritu Qms.20,1 a uns 900 i escaig d’alçada.
La boira ploranera va fer acte de presencia gairebé tot el dia però anàvem preparats i motivats. Amb una bonica excursió vam arribar al Sancti Spiritu desprès 1h;30m aproximadament. En aquest punt hi havia un avituallament líquid i sòlid, i a més a més “avituallament” pels excursionistes com nosaltres, ja que vam poder gaudir d’una bona ampolla de sidra i xoriços que va ser la delícia de tothom.
Tot i que el temps no va acompanyar, famílies senceres van pujar com cada any a la muntanya omplint tot el recorregut per on passarien els corredors. Vam pujar fins trobar una bona perspectiva de la duríssima pujada que allà començava. Al nostre costat dues colles de bascos “ai va la ostia!” quina festa que portaven, sidra, tinto, embotits, pa, xoriço..., tenien muntada una pancarta que ocupava tot el camí on animàvem al seu company Felipe.

Quan arribaven els primers korrikalaris (corredors), va sonar una esquella i seguidament, els crits dels espectadors, animant amb força al participants.

Ens vam quedar amb les ganes de veure al Kilian Jornet en acció ja que no va poder participar per una indisposició, però si que hi era Ricardo Mejia de la selecció Mexicana i Agustí Roc de l’equip Salomón, que anava molt bé però al descens de Aratz es va lesionar i es va haver de retirar.

L’ambient era extraordinari, la eufòria de la gent animant ens envoltava. En el moment que va aparéixer la Rosa vam començar a cridar com “posseïts”, els amics bascos cridaven el seu nom (imagineu vuit bascos quadrats amb un got de vi cridant a la Rosa), i nosaltres ja mig afònics. Emocionada va passar amb un somriure d’orella a orella, fresca com una “rosa” i disposada a afrontar la duríssima pujada al Aizkorri i Aitxurri.

Per nosaltres era el moment de començar a caminar muntanya avall i intentar veure l’arribada dels primers a meta.

Van ser 42,195 Qms. amb un desnivell acumulat de 5472 m., l’alçada màxima 1551 m. Aitxurri i una alçada mínima 296 m. Zegama.
L’organització va donar 8h per acabar la prova, però la incombustible Rosa ens va fer gaudir d’un magnífic i inesperat resultat de 5:33;48 h, arribant en 183ª posició de 452 inscrits i la 10ª noia.

Sorprenent quan la vam veure arribar en l’ultima corba entrant a la plaça de Zegama, el terreny encara amb un lleuger desnivell, però ella entrant en carrera, forta i segura. Ens vam emocionar tots compartint aquella alegria que només la persona que passa per meta pot sentir. I es que desprès de l’esforç de 42 Qms. veure als corredors com entraven a meta emocionava a qualsevol, pares amb el fills corrent amb la bandera basca, corredors entrant a meta agafats de la mà, abraçats, pares amb bebès als braços, d’altres que entraven coixos i senyalant al cel perquè havien arribat, catalans agitant la senyera; tothom tenia alguna cosa a dir o agrair quan arribava a meta.

Per tot això m’agradaria tornar a Zegama i viure-ho un altre cop, animant i fent costat a la nostra campiona, la Rosa Navarro, una persona admirable, gran amiga i lluitadora.

Sílvia.

Dani.

Agustí Roc, Ricardo a 15 metres....uf !!!

El Mexicà supersònic. Ricardo Mejia.

Els corredors van ser gratament animats.

La líder.

Algunes de les noies capdavanteres.

La duresa de les rampes és palesa en aquests trams.

Esforç, alegria, CANYA MATRACA !!!

Així s'animava als corredors en un dels cims.

Una estelada i agafats de la mà....sense paraules !!!

Enfilant l'última curva, gaudint ja de l'èxit.

Arribada a meta, un crono final excepcional.

Rosa i la colla que la va animar, recolzar i al·lucinar amb la seva gran Mountain Marathon.